1.
esbalair
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar estupefacte. Ell fou esbalaït per les paraules del missatger: mai no hauria cregut una traïdoria com aquella. Restar estupefacte. Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se. [...]
|
2.
atonir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esbalair. [...]
|
3.
esbalaïment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esbalair o d'esbalair-se; l'efecte. [...]
|